Una recomanació d'un llibre

1.- Títol: Clam Nou
Autor: Antoni Dalmases i Pardo
Aquí podreu saber una mica més sobre aquest autor
http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Dalmases
Editorial: Cruïlla
Any de publicació: Octubre de 2007
2.- Resum
SINOPSI
La colla del Clam Barça creix. Amb l'arribada de dues noies -la Roser i la Clara- i dos nois -el Xang i el curiós Cisco-, tots deu viuran junts uns dies d'emocions intenses, de plantar cara a una colla de brètols, amb investigacions, enganys i una competició de futbols inoblidable.
Aquest llibre es un gènere narratiu.
3- Aquest llibre no me l'han recomanat ningú, m’ho vaig comprar quan tenia 10 o 11 anys per recol•lectar diners per a les colònies de 6 curs a part també em va agradar la portada i perquè hi havia esport.
4- Ja fa un temps que me la vaig llegir, va ser divertida i emocionant. Vaig trobar una coincidència amb el protagonista que li agrada l’esport.
5- Aquesta lectura la recomano als lectors als que hi agradin les aventures d’esport.

Crònica

El dia 1 de febrer vam anar al museu d’història de Barcelona. La sortida en general va ser bona, primer vam esmorzar, després la guia ens va fer un recorregut per dintre del museu explica-nos-en que hi havia dipòsits d’oli i gra dels romans després ens va posar un petit vídeo, també ens va explicar com era la ciutat de Barcelona en aquells temps, la ciutat tenia dos carrers el decumanus que anava d’est a oest i el cardo anava de nord a sud.
Palau del rei de Barcelona
Després vam anar a la capella que els privilegiats tenien, hi havia un quadre que ens vam preguntar que era. Es veu que era una santa que li van tallar els pits. Finalment vm sortir a donar una volta amb la guia pels voltants van anar a una església que es deia Santa María del Mar.
Aquesta església té un art gòtic català.
A continuació vam fer una volta amb la Begoña pel Call (barri dels jueus.), vam parar a la plaça Sant Jaume on està l’ajuntament de Barcelona i el palau de la generalitat, vam continuar fins al carrer de Sant Domènec del call, després vam anar tirant fins a la catedral de Barcelona.

Una vegada acabada la sortida vam agafar el metro a la linia 4 i vam fer transbord a la pau per agafar la linia 2, fins a Artigas/Sant Adrià.

El racó preferit del meu cos

A pesar que alguns nens (la majoria) em pregunten perquè tinc les mans tan arrugades, a mi m’agraden perquè ho faig quasi bé tot amb elles. Amb les mans faig bàsquet i les utilitzo per botar la pilota, quan em trobo amb els amics les xoco amb les d’ells, les utilitzo per menjar, rentar-me les dents, rentar-me la cara, escriure a l’ordinador i/o a la llibreta, per agafar qualsevol cosa, per ajudar una mica a les tasques de casa... Per tot això per mi són molt importants.

Les mans han d’estar estar molt arreglades perquè la gent no pensi que ets un deixat, tenir les ungles curtes, boniques i netes. Les nostres mans poden definir com són les persones.

El meu nom: Adrián

Quan vaig néixer els meus pares em van posar el nom d’Adrián. El meu nom probe del llatí, i significa el que ve del mar. Als meus pares els va agradar perquè el poble en el que estaven es deia Sant Adrià del Besòs. Aquest nom me’l van posar per la ex-dona del meu pare a qui li agradava aquest nom si tenia un fill, i als meus pares els hi va agradar i me’l van posar. Els meus amics em diuen Adri que és com m’agrada.

Adrián Madicú Martínez

Els deu moments de feliçitat

1-Em desperto, miro el rellotge i dic que es dissabte.

2-El moment en que acabes els deures i dius ja he acabat!!.

3-El partit que vas perdre de cinc, i vas jurar que el guanyaries a casa i l’acabes de guanyar de cinquanta punts.

4-Vaig obrir aquella capsa que dintre portava una consola que tan esperava.

5-Aquell instant que portes molt esperant i l’obres en segons.

6-Em poso feliç quan veig a la meva avia que acaba d’arribar de viatge o quan ve a la meva casa a dinar.

7-Ell sempre vol jugar amb mi i sempre em diu –Adrià juga amb mi- i sempre em fa riure.

8-Em poso trist quan plou perquè no veig als meus amics però quan amaina em poso del més content.

9-Agafo el Mobil i veig que són els meus amics que em diuen si baixo a jugar amb els meus amics.

10-Sona el timbre, recullo els llibre i me’n vaig a la meva casa fins dilluns.